|
Annex B: Dates bàsiques en la vida de
P. A. M. Dirac
1902: Paul Andrien Maurice Dirac
neix el 8 d’agost a Bristol, Anglaterra, si bé tindrà
nacionalitat suïssa com el seu pare.
1914: Entra al Merchant Venturer’s
Technical College de Bristol, on ensenya francès el seu
pare i on rebrà una educació "moderna"
comparada amb l’habitual a la resta d’Anglaterra i Europa (llengües
modernes en lloc de grec i llatí, ciències en
lloc de mitologia grega, etc.)
1918: Inicia els estudis d’enginyeria
elèctrica a la Universitat de Bristol.
1919: Es nacionalitza britànic
(com el seu pare i germans).
· Experiment per comprovar la predicció de la Relativitat
General sobre la curvatura dels raigs de llum en passar prop
del Sol. (Des d’aquest moment, Dirac estarà sempre
interessat per la RG, i hi aprofundirà llegint obres
d’A. S. Eddington.)
1921: Es gradua amb màxims
honors. Obté una beca per entrar a Cambridge, però
el finançament és insuficient per anar-hi a estudiar.
Es queda a Bristol estudiant extraoficialment matemàtiques.
1923: Obté novament màxims
honors en matemàtiques a Bristol, i aconsegueix una beca
del Departament de Recerca Científica i Industrial del
govern britànic que li permet entrar a Cambridge a fer
el doctorat en física teòrica. Demana com a supervisor
Ebenezer Cunningham (especialitzat en relativitat i electrodinàmica
clàssica), però se li assigna Ralph H. Fowler
(especialitzat en física atòmica i estadística,
amb contactes al continent, especialment amb Bohr a Copenhagen).
Aquí farà especial amistat amb el cap d’un dels
clubs de debat, P. Kapitza.
1925: Fowler fa arribar a Dirac les
proves de l’article on W. Heisenberg exposa la seva formulació
matricial de la mecànica quàntica. Dirac s’hi
inspirarà per crear la seva pròpia formulació
en termes d’operadors no-commutatius que representen variables
dinàmiques ("nombres q") que segueixen
lleis del moviment anàlogues a les clàssiques
però expressades amb parèntesis de Poisson en
lloc d’equacions diferencials.
· Heisenberg publica la seva formulació matricial
de la mecànica quàntica. Uhlenbeck i Goudsmit
proposen un nou nombre quàntic, l’espí. Pauli
enuncia el Principi d’Exclusió.
1926: Rep el títol de doctor
per la seva tesi sobre la mecànica quàntica (Dirac
(1926B)) i comença a donar classes explicant la seva
formulació; és el màxim especialista de
la matèria a Anglaterra. L’octubre inicia una sèrie
de viatges pel continent: està cinc mesos a Copenhagen
amb Bohr, Heisenberg —que sovint és de viatge a Göttingen—,
W. Pauli —que ve d’Hamburg— i P. Ehrenfest —de Leiden—, completa
la seva teoria de les transformacions de la mecànica
quàntica i senta les bases de la teoria quàntica
de camps.
· Schrödinger publica la seva formulació ondulatòria
de la mecànica quàntica. Born proposa la interpretació
probabilista de la funció d’ona.
1927: Visita Born a Hamburg i s’està
cinc mesos a Göttingen amb Heisenberg, J. Robert Oppenheimer,
P. Jordan, J. von Neumann, i els matemàtics D. Hilbert
i H. Weyl, a les classes dels quals assisteix. De tornada a
Cambridge passa per Leiden (on retroba Ehrenfest), Haarlem (A.
D. Fokker) i Utrecht (Kramers). Fins a finals d’any es pren
unes "vacances", excepte per assistir al cinquè
Congrés Solvay "Electrons i fotons" del 24
al 29 d’octubre. A finals d’any descobreix la seva equació.
· Heisenberg enuncia el Principi d’Incertesa. Bohr enuncia
el Principi de Complementarietat.
1928: Publica el seu primer article
sobre l’"equació de Dirac" al febrer, i el
segon un mes després. Posteriorment tornarà a
visitar Bohr (a Copenhagen), Ehrenfest (Leiden), i Heisenberg
i P. Debye (primera Leipziger Universitätswoche).
Assisteix al sisè Congrés de l’Associació
Russa de Físics ("Congrés del Volga").
Entre aquest any i 1929 escriu la primera edició de The
Principles of Quantum Mechanics (PQM).
1929: Visita els EUA, Japó
i Rússia. Torna a Cambridge a l’inici del curs. A finals
de desembre comunica en unes lliçons a l’Institut Henri
Poincaré la seva "teoria dels forats" per resoldre
els problema dels estats d’energia negativa, identificant-los
amb els protons.
1930: És elegit Fellow
of the Royal Society al març. Visita Rússia
on dóna una còpia de les proves definitives dels
PQM a D. Iwanenko i M. P. Bronshtein per a la traducció
al rus. Assisteix al sisè Congrés Solvay "El
magnetisme" (20-25 d’octubre).
· Pauli proposa l’existència del neutrí per
mantenir la conservació de l’energia i el moment en les
reaccions b.
1931: Associa els forats amb "anti-electrons"
(després anomenats "positrons"), partícules
encara desconegudes experimentalment amb la mateixa massa que
l’electró però càrrega oposada. Passa gran
part de la segona meitat de l’any a l’Institute of Advanced
Studies de Princeton (EUA).
1932: És elegit Lucasian
Professor de matemàtiques a Cambridge. Visita novament
Rússia, on assisteix a la Conferència sobre Física
Atòmica i Nuclear de Leningrad.
· C. D. Anderson detecta per primera vegada positrons. J.
Chadwick descobreix el neutró.
1933: Rep el Nobel de Física,
juntament amb Heisenberg i Schrödinger. Assisteix al setè
Congrés Solvay "Estructura i propietats dels nuclis
atòmics", on se li demana que parli de la seva teoria
del positró (22-29 d’octubre) ja que amb ella la divergència
en l’autoenergia de l’electró —un problema que ja venia
de l’electrodinàmica clàssica— sembla reduir-se
(si bé no desapareix).
1936: El 15 de juny mor el seu pare.
1937: El 2 de gener es casa amb Margit
Balasz, germana d’E. P. Wigner. Visita els Kapitza a Moscou,
on Stalin els reté des de 1935. Fa la seva primera incursió
en el camp de la cosmologia basada en la "Hipòtesi
dels nombres grans".
1938: Proposa una electrodinàmica
clàssica relativista, però té greus deficiències.
1939: Se li concedeix la Medalla
Reial A de la Royal Society.
1941: A finals d’any mor la seva
mare.
1942/5: Durant la Segona Guerra Mundial
investiga en el disseny i construcció de la bomba atòmica.
1948: Assisteix al vuitè Congrés
Solvay "Partícules elementals" (29 de setembre-2
d’octubre), on Oppenheimer exposa l’estat actual de l’electrodinàmica
quàntica i Dirac mostra el seu disgust per les tècniques
pertorbatives i de renormalització emprades en ella.
1949: Dóna lliçons
a Vancouver sobre quantització de sistemes dinàmics
amb lligams, treball amb importants conseqüències
per a la quantització de teories de camp gauge.
1952: Se li concedeixen la Medalla
"Max Planck", de l’Associació d’Instituts de
Física Alemanys i la Fundació Max Planck, i la
Medalla Copley, màxim guardó atorgat per la Royal
Society.
1954/5: Es pren un any sabàtic
en què visita l’Institut Tata (Bombay) i Vancouver; en
el viatge d’un lloc a l’altre pateix hepatitis. El semestre
de tardor de 1955 dóna classes a la Universitat de Moscou.
1958: És elegit membre de
la Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina (Halle), Membre
Estranger de l’Accademia Nazionale dei Lincei (Roma) i Membre
de l’Acadèmia Pontifícia de Ciències (El
Vaticà).
1961: Assisteix al dotzè Congrés
Solvay "Teoria quàntica de camps" (9-14 d’octubre),
on segueix defensant que les tècniques de renormalització
no són acceptables si es vol saber realment com funciona
la Natura, i no només tenir unes regles per obtenir resultats.
(De fet, mai arribaria a acceptar la renormalització.)
1962: És elegit membre honorífic
de la Royal Danish Academy.
1963/4: Pren un any sabàtic a
la Yeshiva University (New York). És elegit Membre Estranger
de l’Académie des Sciences de l’Institut de France.
1969: Rep el primer Premi J. Robert
Oppenheimer de la Universitat de Miami. Deixa la càtedra
lucasiana de Cambridge per anar a viure als EUA. Esdevé
research professor a la Universitat de l’estat de Florida
a Tallahassee (FSU).
1973: Rep l’Order of Merit,
màxim reconeixement per a un ciutadà britànic.
1975: Visita i dóna lliçons
a Austràlia i Nova Zelanda.
1976: La FSU organitza unes conferències
sobre "La mesura de variacions cosmològiques de
la constant gravitacional", centrada en la seva hipòtesi
dels nombres grans i on ell intervé.
1979: És elegit Membre Honorífic
de l’Acadèmia Hongaresa de Ciències.
1984: El 20 d’octubre mor a Tallahassee
(Florida).
|